Hiroshima: l'experiència més impactant

Enola Gay, 6/08/45, bomba atómica, Sadako, radioactivitat...totes aquestes paraules que a tots ens més o menys sonen d'alguna cosa, s'entrellacen i es troben a Hiroshima: una ciutat que actualment està plena de vitalitat però que ara fa molts anys va patir el primer atac nuclear de la història (si més no, conegut...pq. algunes proves no mediatizades ja se n'havien fet).

Es bastant impresionant passejar-te per la zona pensant en tot el que aquella gent devien patir. La zona del memorial es senzilla (a algunes imatges els hi calen poques paraules...) però suficient com per endur-se una idea clara del que tot allò va significar.

Aquest recull de fotografies i imatges no us podran traslladar la quantitat de vegades que se'm va posar la "gallina de piel", però sí que són un petit resum de la història.

En direcció a la zona zero:


Algunes fotos:


...la zona zero: al fons l'edifici que queda en peu impactat directament per la bomba, al mig una flama que només s'apagarà quan s'elimini la darrera bomba atòmica del món, i al front el memorial a tots els morts (dins de la urna hi han els noms de totes les persones mortes)...


...nosaltres davant del museu...


...resta de roba de nens que hi havia per la zona...


Reproducció de l'atac:


Maqueta de la ciutat:



...la zona ha canviat molt en 62 anys, el cel però és el mateix...


...tornant amb el tren, fent grulles de paper: símbol que tots els nens japonesos utilitzen per recordar a Sadako, la nena que tenia 2 anys quan va explotar la bomba i que als 10 anys li va sorgir una leucemia derivada dels efectes radioactius. Va morir 8 mesos després. Durant tot el temps de la malaltia, Sadako feia grulles de paper de manera incansable, ja que creia que si n'arribava a fer 1000 es salvaria. Va arribar a fer-nes 600 i pico...però no hi va a ser temps...

L'esport: a que juguen els japos???

Bé, la veritat és que a més de jugar a videojocs, poca cosa més els hem vist fer. Per això...l'esport l'hem posat nosaltres. Aquí van algunes mostres.

Fent tocs davant el temple daurat (ehhh!!! la pilota estava desinflada k conste...):


Amb la pilota ja inflada en una benzinera (la tia va flipar una mica quan em va veure treure la pilota de la meva xinxan-motxila), ja podiem passejar fent tocs:


Per seguir amb la pretemporada...també corriem una mica entre un tunel de toris:


Però després de l'entrenament físic...tornem amb la pilota (Xandri aquest tikitaka està personalitzat per tu einnn...;-)


Bé, i per últim, uns que vam pillar que sí que feien una mica d'esport:

El transport: Tren, Metro i Monorail

Per tal de moure't pel Japo i per les seves ciutats, el tren (en les seves diferents versions és l'element bàsic).

Per tal de desplaçar-nos entre les diferents ciutats que hem visitat, vam comprar una mena de interrail japonès (el JapanRailPass), el qual et permet reservar els trens que vulguis amb tarifa plana durant 7 dies.



Aquest pase es la clau per moure's pel Japó i és bàsic sempre dur-lo a sobre ben resguardat...Tens un problema si el perds i com jo volia experimentar aquest problema...doncs vaig decidir perdre'l...;-)
Buenu,buenu...les aventures passades per tal de poder pujar als trens, sense continuar pagant res, amb el risc d'acabar a la garjola japonesa...millor no us les explico.

Un cop estas dins d'una gran ciutat, el metro és el teu gran amic. Disposen d'una xarxa de metro i trens regionals espectaculars, amb una puntualitat màxima i una freqüència molt bona.
De tota manera, en hores punta...la cosa es complica una mica...però és que són molta penya eh...



A Tokio també s'hi pot trobar una línea de monorail. Els vagons van amb rodes sobre una via elevada. Mireu,mireu...

La tecnologia: l'ASIMO és l'estrella

Aquest punt ha estat una de les petites decepcions del viatge (no tot pot ser bo...;). La veritat és que la tecnologia i el concepte que des del món occidental es té del Japó, com a pais superavançat, tecnologicament parlant, ens ha deixat una mica decepcionats.
Potser esperavem trobar coses que no haviem vist mai, o a preus tirats...però no es així (com a mínim, el que nosaltres hem vist). Tot està ja molt inventat i si més no...el que hi ha inventat està superextès arreu del món.

Potser, el més destacable i innovador és la gran inversió que han fet i continuen fent al llarg dels anys en robòtica aplicada no només a la indústria (que a occident també se'n fa) sino també orientada a l'oci i a millorar el nivell de vida de la població. Així...el gran protagonista tecnològic que ens vam trobar és aquest. Us imagineu tenir-ne un així a casa? Apa, disfruteu de l'espectacle...

Asimo 1:


Asimo 2:


Asimo 3:


Asimo 4:

L'allotjament: hostels i riokans

A continuació us farem 5 cèntims dels tipus d'allotjament en els que vam estar. Com molts ja sabeu, sempre que en Sarri i jo viatgem, ens allotgem a hostels (www.hihostel.com) ja que la relació qualitat/preu a tots els llocs del món és molt similar (i això t'assegura el no tenir problemes pel tema dormir).
Aquesta vegada, però, voliem provar també una de les maneres típiques del dormir japonès, i per això ens vam deixar caure en algun riokan (que són els hotelillos a l'estil japones).

Allotjament a l'estil japo a Fujiyoshida:


Allotjament a un altre riokan a Kioto:


Allotjament al hostel de Tokio:

El mercat del peix: l'origen del meu vici

Aquí està l'origen del vici que tinc pel sushi i per tot el menjar japones que inclogui peix...

Una visió ràpida del que s'hi mou per dins:


El truc per mantenir el peix ben fresc:


L'activitat frenètica que hi ha des de les 5:00h a les 11:00h cada dia, per tal de que el peix fresc pugui ser a lloc i jo me'l pugués jalar:

El Mont Fuji: un Sarri-somni acomplert

Vull fer especial menció a aquesta entrada, ja que pel Sarri significa molt. Des que vam decidir fer aquest viatge que tenia la il·lusió de pujar aquest cim, el més alt del Japó. Va ser un dia en que ell va fer una cosa i jo una altra...pq. evidentment, jo no subo ahí...porque me da algo.

Doncs aquí van uns quants videos i fotos que resumeixen la gesta (Carlix, especial atenció al darrer video...pq. va per tu).

Sortida des de Fujiyoshida (poble a peu de la muntanya):


Comença l'ascens, des de la 5ena estació (fins allà en autobus):


Des de la 6ena estació:


Camins de pujada i de baixada:


Arribada al cràter del Mont Fuji:


Dedicatòria especial per la Carlix:


Algunes fotos més: