Hiroshima: l'experiència més impactant

Enola Gay, 6/08/45, bomba atómica, Sadako, radioactivitat...totes aquestes paraules que a tots ens més o menys sonen d'alguna cosa, s'entrellacen i es troben a Hiroshima: una ciutat que actualment està plena de vitalitat però que ara fa molts anys va patir el primer atac nuclear de la història (si més no, conegut...pq. algunes proves no mediatizades ja se n'havien fet).

Es bastant impresionant passejar-te per la zona pensant en tot el que aquella gent devien patir. La zona del memorial es senzilla (a algunes imatges els hi calen poques paraules...) però suficient com per endur-se una idea clara del que tot allò va significar.

Aquest recull de fotografies i imatges no us podran traslladar la quantitat de vegades que se'm va posar la "gallina de piel", però sí que són un petit resum de la història.

En direcció a la zona zero:


Algunes fotos:


...la zona zero: al fons l'edifici que queda en peu impactat directament per la bomba, al mig una flama que només s'apagarà quan s'elimini la darrera bomba atòmica del món, i al front el memorial a tots els morts (dins de la urna hi han els noms de totes les persones mortes)...


...nosaltres davant del museu...


...resta de roba de nens que hi havia per la zona...


Reproducció de l'atac:


Maqueta de la ciutat:



...la zona ha canviat molt en 62 anys, el cel però és el mateix...


...tornant amb el tren, fent grulles de paper: símbol que tots els nens japonesos utilitzen per recordar a Sadako, la nena que tenia 2 anys quan va explotar la bomba i que als 10 anys li va sorgir una leucemia derivada dels efectes radioactius. Va morir 8 mesos després. Durant tot el temps de la malaltia, Sadako feia grulles de paper de manera incansable, ja que creia que si n'arribava a fer 1000 es salvaria. Va arribar a fer-nes 600 i pico...però no hi va a ser temps...

L'esport: a que juguen els japos???

Bé, la veritat és que a més de jugar a videojocs, poca cosa més els hem vist fer. Per això...l'esport l'hem posat nosaltres. Aquí van algunes mostres.

Fent tocs davant el temple daurat (ehhh!!! la pilota estava desinflada k conste...):


Amb la pilota ja inflada en una benzinera (la tia va flipar una mica quan em va veure treure la pilota de la meva xinxan-motxila), ja podiem passejar fent tocs:


Per seguir amb la pretemporada...també corriem una mica entre un tunel de toris:


Però després de l'entrenament físic...tornem amb la pilota (Xandri aquest tikitaka està personalitzat per tu einnn...;-)


Bé, i per últim, uns que vam pillar que sí que feien una mica d'esport:

El transport: Tren, Metro i Monorail

Per tal de moure't pel Japo i per les seves ciutats, el tren (en les seves diferents versions és l'element bàsic).

Per tal de desplaçar-nos entre les diferents ciutats que hem visitat, vam comprar una mena de interrail japonès (el JapanRailPass), el qual et permet reservar els trens que vulguis amb tarifa plana durant 7 dies.



Aquest pase es la clau per moure's pel Japó i és bàsic sempre dur-lo a sobre ben resguardat...Tens un problema si el perds i com jo volia experimentar aquest problema...doncs vaig decidir perdre'l...;-)
Buenu,buenu...les aventures passades per tal de poder pujar als trens, sense continuar pagant res, amb el risc d'acabar a la garjola japonesa...millor no us les explico.

Un cop estas dins d'una gran ciutat, el metro és el teu gran amic. Disposen d'una xarxa de metro i trens regionals espectaculars, amb una puntualitat màxima i una freqüència molt bona.
De tota manera, en hores punta...la cosa es complica una mica...però és que són molta penya eh...



A Tokio també s'hi pot trobar una línea de monorail. Els vagons van amb rodes sobre una via elevada. Mireu,mireu...

La tecnologia: l'ASIMO és l'estrella

Aquest punt ha estat una de les petites decepcions del viatge (no tot pot ser bo...;). La veritat és que la tecnologia i el concepte que des del món occidental es té del Japó, com a pais superavançat, tecnologicament parlant, ens ha deixat una mica decepcionats.
Potser esperavem trobar coses que no haviem vist mai, o a preus tirats...però no es així (com a mínim, el que nosaltres hem vist). Tot està ja molt inventat i si més no...el que hi ha inventat està superextès arreu del món.

Potser, el més destacable i innovador és la gran inversió que han fet i continuen fent al llarg dels anys en robòtica aplicada no només a la indústria (que a occident també se'n fa) sino també orientada a l'oci i a millorar el nivell de vida de la població. Així...el gran protagonista tecnològic que ens vam trobar és aquest. Us imagineu tenir-ne un així a casa? Apa, disfruteu de l'espectacle...

Asimo 1:


Asimo 2:


Asimo 3:


Asimo 4:

L'allotjament: hostels i riokans

A continuació us farem 5 cèntims dels tipus d'allotjament en els que vam estar. Com molts ja sabeu, sempre que en Sarri i jo viatgem, ens allotgem a hostels (www.hihostel.com) ja que la relació qualitat/preu a tots els llocs del món és molt similar (i això t'assegura el no tenir problemes pel tema dormir).
Aquesta vegada, però, voliem provar també una de les maneres típiques del dormir japonès, i per això ens vam deixar caure en algun riokan (que són els hotelillos a l'estil japones).

Allotjament a l'estil japo a Fujiyoshida:


Allotjament a un altre riokan a Kioto:


Allotjament al hostel de Tokio:

El mercat del peix: l'origen del meu vici

Aquí està l'origen del vici que tinc pel sushi i per tot el menjar japones que inclogui peix...

Una visió ràpida del que s'hi mou per dins:


El truc per mantenir el peix ben fresc:


L'activitat frenètica que hi ha des de les 5:00h a les 11:00h cada dia, per tal de que el peix fresc pugui ser a lloc i jo me'l pugués jalar:

El Mont Fuji: un Sarri-somni acomplert

Vull fer especial menció a aquesta entrada, ja que pel Sarri significa molt. Des que vam decidir fer aquest viatge que tenia la il·lusió de pujar aquest cim, el més alt del Japó. Va ser un dia en que ell va fer una cosa i jo una altra...pq. evidentment, jo no subo ahí...porque me da algo.

Doncs aquí van uns quants videos i fotos que resumeixen la gesta (Carlix, especial atenció al darrer video...pq. va per tu).

Sortida des de Fujiyoshida (poble a peu de la muntanya):


Comença l'ascens, des de la 5ena estació (fins allà en autobus):


Des de la 6ena estació:


Camins de pujada i de baixada:


Arribada al cràter del Mont Fuji:


Dedicatòria especial per la Carlix:


Algunes fotos més:

L'oci: com s'entretenen els japos

En aquest punt és on es van centrar les majors "carcajades" del viatge. Aquests paios ténen una manera de divertir-se ben particular i ja siguin petits o grans, no varien les seves aficions: aquí tothom juga a videojocs, tothom és un malalt del pachinko ( ),
tothom porta un mòbil a la ma en qualsevol situació i moltes coses més...

Jo jugant a un joc de tambors hiperdivertit:


El Jordi fent rodar el ransen:


Els espectacles musicals japonesos:


Un partit de futbol amb robots (el Jordi em va guanyar...però pq. jo grabava):


Un combat de boxe un xic especial:


I una altra maquineta, a la que els japos juguen a tota velocitat:

El menjar japonès: el nostre principal atractiu

Segurament, si volguéssim trobar el perquè vam decidir anar de vacances al Japó, l'origen clar seria el menjar. No som ni de lluny uns experts en la seva cultura, ni en la seva gent, ni res semblant...però el tema del menjar ja fa temps que ens atreu. Malgrat tampoc som siberites curinàris, el fet de pensar que visitant el pais podriem menjar dia sí, dia també Sushi's, tempura's, udon's, arros, tofu, etc...va ser suficient. I una altra cosa bàsica...a bon preu!!!

A continuació el resum curinari del viatge:


A la majoria de restaurants, hi ha una rèplica "disecada" dels plats i preus al aparador...sort d'això, pq. sino demanar menjar hagués estat impossible. D'aquesta manera, t'endús al cambrer a fora a la porta i li senyales amb el dit el que vols menjar...fàcilll!!!



El Sarri i la Núria disfrutant dels jalars!!!


Alguna vegada, per descansar de tant d'arros...hem caigut en la tentació del "I'm loving' it" ;-)


Aquí els fideus es mengen així: baixant el cap i xurrupant...quan més soroll es faci millor...!!!


I el sushi el fan enormeeee!!! (foto de les 9:00h aprox...jeje)


Els llocs dels menjars (Carlix...video dedicat!!!)

Els lavabos: una experiència mooolllttt agradable

Aquest és un dels grans avanços que hem pogut veure i viure al Japó. Tots podem tenir una idea preconcevuda de que la tecnologia d'aquest pais està molt per davant de la del món occidental (bé, d'això en parlarem més endavant i veurem que la cosa no és pa tanto..), però el que sí és altament destacable és, concretament, la tecnologia aplicada al món del WC.
Aquí unes mostres:





Ja veieu, que aquests WC's semblen més un seient d'una nau espacial que altra cosa...El tema és que a la banda dreta ténen uns botonets amb els quals pots controlar la música que vols sentir mentre en troves inmers en aquest moment tant íntim, així com controlar les diferents tipologies de xorritus que vols que et netegin les teves parts segons l'activitat que hagis acabat de dur a terme...
Cal dir, que el Sarri, experimentant amb els botonets...va acabar ben moll, pq. clar...si no et poses en la posició correcta...allò encara no detecta que el teu cul no està a sobre...;-)
Així mateix, els bitxus aquests tenen calefacció incorporada (serà per l'hivern, pq. ara...bufff...)


I els pixaderus masculins...amb pantalles de televisió incorporades...

La calor: el gran protagonista del viatge

Només arribar ja ens vam començar a donar compte de quin és el gran protagonista d'aquest pais a l'estiu: un fenòmen anomenat "calor inhumana". Les seves característiques es resumeixen en 35º-40º amb una humitat del 60%-70%:




Les conseqüencies són prou clares, ja que aquest clima condiciona el dia a dia de la gent, pel que fa a la seva vestimenta, comportament (crec que caminen tant ràpid per fugir de la calor i anar a buscar un aire acondicionat com sigui) i artilugius diversos que els acompanyen. Aquí unes mostres:

El vol cap al Japó

Per començar el viatge al Japó, el primer que vam fer és arribar-hi, i aquesta frase que sembla una tonteria...no ho és tant, pq. aquest bonic pais està donde Cristo perdió el gorro!!! Sort que els avions que van cap allà tenen videojocs, pelis, música i aquestes coses...pq. sino, seria insufrible.
Per a qui pot dormir, perfecte...


pero per a qui no...doncs ens anàvem entretenint com podiem...

Benvinguts al Japó!!!

Hola a tots,
amb aquest blog volem fer resum de les nostres vacances al Japó. Es una experiència molt maca de viure, però alhora irrepetible (pq. estan un rato lluny aquests paios) i per això us en volem fer partíceps amb aquest "petit" resum.

Vinga, comencem el viatge doncs...veniu amb nosaltres?



Esperem que us agradi.

Petons a tothom,
Sarri&Núria.