Hiroshima: l'experiència més impactant

Enola Gay, 6/08/45, bomba atómica, Sadako, radioactivitat...totes aquestes paraules que a tots ens més o menys sonen d'alguna cosa, s'entrellacen i es troben a Hiroshima: una ciutat que actualment està plena de vitalitat però que ara fa molts anys va patir el primer atac nuclear de la història (si més no, conegut...pq. algunes proves no mediatizades ja se n'havien fet).

Es bastant impresionant passejar-te per la zona pensant en tot el que aquella gent devien patir. La zona del memorial es senzilla (a algunes imatges els hi calen poques paraules...) però suficient com per endur-se una idea clara del que tot allò va significar.

Aquest recull de fotografies i imatges no us podran traslladar la quantitat de vegades que se'm va posar la "gallina de piel", però sí que són un petit resum de la història.

En direcció a la zona zero:


Algunes fotos:


...la zona zero: al fons l'edifici que queda en peu impactat directament per la bomba, al mig una flama que només s'apagarà quan s'elimini la darrera bomba atòmica del món, i al front el memorial a tots els morts (dins de la urna hi han els noms de totes les persones mortes)...


...nosaltres davant del museu...


...resta de roba de nens que hi havia per la zona...


Reproducció de l'atac:


Maqueta de la ciutat:



...la zona ha canviat molt en 62 anys, el cel però és el mateix...


...tornant amb el tren, fent grulles de paper: símbol que tots els nens japonesos utilitzen per recordar a Sadako, la nena que tenia 2 anys quan va explotar la bomba i que als 10 anys li va sorgir una leucemia derivada dels efectes radioactius. Va morir 8 mesos després. Durant tot el temps de la malaltia, Sadako feia grulles de paper de manera incansable, ja que creia que si n'arribava a fer 1000 es salvaria. Va arribar a fer-nes 600 i pico...però no hi va a ser temps...